Hola, es la primera vez que me paso por el foro y la verdad es que me impresiona bastante que sea un foro dedicado como, base fundamental, a la filosofía.
Lo que os voy a proponer es una reflexion filosófica como información que considero interesante y como un posible tema a debatir
Espero que no os importe que lo haga en catalan me expreso mejor:
L'animal és un factum i l'èsser humà és un fieri:
L'esser humà està subjecte a unes necesitats ja siguin inates o adquirides, superficials o imprescindibles i per satisfer-les utilitza els éssers inerts, els éssers vius i els seus congéneres. En aquesta realitat veíem una mateixa relació entre l'home i l'animal ja que tots manifesten una necesitat o varies (com per exemple beure) i al presenciar-se aquesta necesitat es produiex com un proces igual en tots dos éssers:
-En primer lloc es crea un desequilibri pel simple fet de produir-s'ha la necessitat =te set
-A continuacció l'animal o ésser humà satisfa la necesitat = bebent
-L'ésser animal o humà torna a un estat de calma i retorna al equilibri =no te set, no te necesitat de beure
-Aquest procés es tornar a interrompre quan apareix de nou la necesitat =torna a tenir set
Després d'aquest plantejament veiem que tots dos són similars en les formes més bàsiques peró quan avançem en l'estudi de totes dues espécies segons técnics han afirmat que:
"L'ésser humà ha creat a través del llenguatge tot un món simbólic que els ha diferenciat clarament de tots els altres éssers (a aquest procés se li ha anomenat "procés d'especialització")."
Aquest procés d'especialització implica, segons els mateixos técnics, una ampliació de les necessitats i també una manera diferent de representar-les i resoldra-les i d'aquí podem treure el que ells afirmen dient que:
"l'animal és un factum (un fet) i que l'ésser humà és un fieri (un fer-s'ha)
A contraposició altres han afirmat que separar aquestes dos especies és un error perque els mamifers superiors disposen de posibilitats d'apranantatges i l'elaboració de conductes molt complexes que s'acosten a la humana. De fet es creu en la possibilitat en un gran tan per cent que l'home vingui del mono (dùn animal) lo que trencaria aquesta diferencia abans mencionada.
Els técnics no es queden enrere i defensen que l'ésser humà amb el llenguatge, la cultura, té una conducta superior a l'animal ja que ell neix acabat, tancat, programat i per defensar això ens diuen que: "el gat nadó en la seva vida adulta està predeterminat" seguint aquest exemple:
Un gat canviarà ben poc en el seu <<ésser-gat>> tant si viu aïllat com viu en un medi urbà o en un medi rural l'única que canviarà dels dos casos és que viurà com una mascota en el si d'una familia o serà un gat del carrer. Segons això el gat tindrà diferentes possibilitats de supervivencia i diferentes maneres de satisfer les necessitats (els instints de caça d'un gat).
Acabant amb aquest exemple ens diuen que: en el cas del gat mascota està modificat pel medi humà pero el contigut dels seus <afers de gat> són gairabé iguals al del gat del carrer.
A contraposició de l'èsser humà, els técnics ens diuen que: ell, és l'únic ésser que pot desenvolupar les capacitats del seu <<ésser humà>> segons el medi. Per això les seves qualitats tenen diferencies importants pel fet de que el medi es diferent (per lo tant les maneres de ser i actuar són molt diferents).
Les necessitats bàsiques humanes, tot i que mantenen el caràcter animal, han estat modificades en el procés filogenétic i ontogenètic per la qual cosa pateixen adaptacions per adaptar-s'ha a una o a una altre societat en funció dels models culturals finalment definint-lo com:
Un ésser de mancances, inacabat, projecte, molt poc predecible.
POSEU LES VOSTRES OPINIONS AQUÍ.
